dissabte, 28 de febrer del 2015

Via Plaerdemavida a la Roca dels Arcs

Plaerdemavida de la roca dels Arcs és una via que no està pas malament, una mica rebuscada això si i amb poques assegurances, sobretot la  segona tirada que s’ha de reforçar una miqueta. 6A  obligat, però els V i V+ de les porten (son d’aquells típics de Roca dels Arcs). La sortida de la quarta tirada que va per la lleida està molt sobat útil un estrep. Però es una via que en general es deixa fer be. 






205 m
6a Obligat
Material 14 cintes  joc d'aliens  un estrep útil 
Equipat amb espits i algun pitó

Després d'uns dissabtes dolents, finalment preveuen sol i decidim anar a Roca dels Arcs per veure com anem de braços i aprofitar "el caloret". Buscant  una via que no estigui molt sobada i no s'hagi de tibar massa ens decidim per Plaerdemavida.

La via comença al mateix lloc que la Lleida  i el Clan de los Xamanes.

 Des de terra es veu un espit força amunt i a l'esquerra. Ens enfilem una mica recta amunt i flanquegem fins a la vertical de l'espit, allà trobem preses bones per arribar-hi es lluny però s'hi arriba bé. Seguim fins a l'altre espit, des de allà  pugem una mica i flanquejem cap a l'esquerra fins a xapar un parell de parabolts de la Migraña profunda  per sortir cap a l'esquerra i anar a buscar la reunió.

Des de la a reunió es veu el primer  espit a l'esquerra i molt lluny,  pugem recta un parell de metres i comencem a flanquejar fins a caçar-lo des de allà  anem seguint caçant espits que allunyen molt però, es pot reforçar la tirada amb algun alien.

A la tercera tirada, la ressenya la marca de 6c, però obligat pot ser 6A, és una placa llisa molt vertical i molt dura per sort està ben equipada i en el pas clau hi ha una cinta llarga que va molt bé:Primer fas A0 amb la cinta, per sortir hi poses el peu i cap problema t'enfiles fins a una repisa que queda a la dreta i que hi ha un espit. Des de allà se surt flanquejant cap a la dreta fins a trobar un pitó rovellat amb un cordino podrit, ens enfilem en diagonal cap a la dreta per unes llastres una mica dubtoses (però que aguanten) fins a la reunió.

La quarta tirada sortim per la Lleida amb un 6B+ molt sobat (aconsellable un estrep)  fins a l'alçada d'una sabina. Allà ens enfilem per  la placa de la dreta, és un mur vertical amb fissures horitzontals i poques assegurances,  la ressenya la marca de V+ però jo diria que es més. Es pot ficar un alien si  es vol .

La cinquena comença amb dos espits molt ju.nts, si t'enfiles a la punta de la sabina que hi ha a la reunió pots xapar el segon. Aquí la ressenya marca 6a però si cal es pot fer A0. Sortint d'aqui el grau  va baixant,  bona roca, bones presses pero pocs seguros. Empalmes amb la Migraña i arribes a la reunió.

La sisena tirada  es comuna amb la Migraña, no hi ha moltes assegurances però s'en van trobant . Comença pujant recta amunt sortegem un repetjó per l'esquerra i anem tirant sense problemes fins a la reunió.

L'Última no hi ha res però és fàcil amb un parell o tres ressalts ets al cim .


28/02/2015 Enric Domènech i Lluís Vila.
    



dilluns, 16 de febrer del 2015

via Bego-Miguel-kush

La  via Bego-Miguel-kush de l'agulla de Can Jorba a montserrat sud, malgrat que sigui molt freqüentada és del tot recomanable, amb una roca de primera, les assegurances justes i amb un grau assequible.
    





Material: 10 cintes exprés 
 240 metres

Situació:Des de Can Jorba  agafem el camí  cap al  Joc de l’Oca. Quan som a l’inici de la canal la via  comença a l’esquerra  entre la Sol Solet i l’Escabroni Escapolini.


La primera tirada comença amb un pany de paret força vertical i mantingut al principi, es una roca bastant fosca i sembla una mica patinosa, però es va arreglant a mida que vas pujant . La reunió està en una petita  però còmoda repisa . a la dreta hi ha la reunió de l'Escabroni. 

Segona tirada. Aquí la via es creua amb la Escabroni Escapolini  hem de sortir  anant cap a la reunió de la dreta  i pujar en diagonal cap a la xapa de més a la dreta  a partir d'allà recta amunt. Per la meitat de la tirada hi ha un ressalt que es puja pel dret, és un pas atlètic i amb bones preses. La reunió es la mateixa de l'Escabroni.

La tercera tirada travessem en diagonal la placa que va per per sota el sostre de la Miranda de Can Jorba. Amb una roca excel·lent i bones preses, després  ens fiquem  en un diedre que et deixa a la reunió.

A la quarta tirada  sortim cap a la dreta i  ens enfilem per la placa que va per la dreta d'un gran diedre, hi ha les assegurances justes per no perdre't. Primer anem pujant en tendència a la dreta fins agafar una placa més vertical amb bona roca fins arribara la reunió.

La cinquena tirada va recta amunt superant un petit resalt amb bona presa i continuem per placa fins a la reunió.

L'Ultima tirada sortim flanquejant cap a l'esquerra fins a xapar un "seguro " que es veu des de la reunió des de allà  tirem recta amunt, trobem un altre "seguro" i pugem  fins al arbre i des d'allà fins al cim de l'agulla que hi ha la reunió.

Descens: un cop a dalt de l'agulla baixem una mica per l'esquerra seguim per un petit caminet arran de paret fins a sortir a un collet que seguim per la carena fins a trobar una canal que baixem a peu  fins a sortir al torrent del final del Joc de l'Oca . Des de allà podem baixar per el Joc de L'Oca o remuntar el torrent fins a trobar el camí dels francesos que baixa fins a Can Jorba.




16/02/2015  Enric Domènech, Luis Vila i Rafa Lucas.