Aresta Idilica
A l’Agulla els Tres Ponts de les Moles de Sant Honorat
Un entorn excel·lent. Molta tranquil·litat i un
rapel volat de pel·lícula és el millor de la Via. encara que la roca ni sigui del tot fiable i la via en si no és
gran cosa . Val la pena.
185 m. V+ / Ae
Material: 10 cintes un estrep i algun
friend per reforçar.alguna cinta llarga
per les savines.
Aproximació:
Des de Peramola agafem la
carretera de Cortiuda. Seguim per la pista, primer asfaltada i després no. Al
cap d’uns quatre quilòmetres, tot just havent passat un revolt prenem un
trencall a la dreta que arriba a un mas que es diu Torrent. Allà aparquem.
Agafem un camí que passa per derrera la casa amb unes marques
blaves i grogues. Anem a sortir a una pista i la seguim cap a la dreta i arribarem a
la vessant oest de la Mola del Corb. Quan les marques continuen cap a la dreta
(sud) nosaltres anem en direcció contraria, seguint un corriol que ens portarà
fins al Coll de Mu. Des d’aquest punt ens endinsem a les Moles, seguint
un corriol evident fins que arribem al peu de l’Agulla dels Tres Ponts.
El primer pas la ressenya el marca de A0, però es pot fer be en lliure amb una bona tibada i refiant-te de la roca. La
resta de la tirada es fa molt bé.
Els següents dos llargs anirem temptejant per trobar els passos més fàcils ja que les assegurances allunyen i la roca s'ha de tractar amb carinyo el grau està entre IV i IV+ per més seguretat es pot posar algun friend o encintar alguna roca.
Seguidament hi ha un canvi de reunió uns 40 metres fins a sota un diedre on hi ha la reunió.
L4 aquesta és la tirada més vertical de la via. Per començar, va bé encintar una petita sabina i anar una mica cap a la dreta per entrar al
diedre ( sembla més difícil del que
és) , de seguida trobem bones preses, és fa molt be. Arribem a un tram amb uns passos d’artificial i sortim amb lliure fins a la reunió.
L5 surt amb un parell de passos Ae amb una sortida de V , a partir d’aquí és IV però no hi ha cap més assegurança fins a la reunió (jo hi vaig posar un parell de friends) és facil però la roca no és del tot fiable.
L’ultima tirada és fàcil , només hi ha un pitó mig clavat i molta pedra solta a la part de dalt. S’ha d’estar molt al cas.
Des del cim hi ha unes vistes
fantàstiques. només per això val la
pena la via .
El descens comença amb un
rapel curtet de 15 m des de una sabina fins al cim d’una de les potes dels
tres ponts. Des de allà l’espectacular
rapel de 45m volats. Un cop a terra hem de baixar per una canal molt
estreta amb tres rapels que més que rapels, és baixar desgrimpan per unes xemeneies
amb la corda per assegurant-se 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada