dissabte, 25 d’octubre del 2014

Via Aresta Idilica A l’Agulla els Tres Ponts de les Moles de Sant Honorat

Aresta Idilica

A l’Agulla els Tres Ponts de les Moles de Sant Honorat

Un entorn excel·lent. Molta tranquil·litat i un rapel volat de pel·lícula és el millor de la Via.  encara que la roca ni sigui del tot fiable i la via en si no és gran cosa . Val la pena.



185 m. V+ / Ae
Material: 10 cintes un estrep i algun friend  per reforçar.alguna cinta llarga per les savines.

 

Aproximació:


Des de Peramola agafem la carretera de Cortiuda. Seguim per la pista, primer asfaltada i després no. Al cap d’uns quatre quilòmetres, tot just havent passat un revolt prenem un trencall a la dreta que arriba a un mas que es diu Torrent. Allà aparquem.



Agafem un camí que passa per derrera la casa amb unes marques blaves i grogues. Anem a  sortir a una pista i la  seguim cap a la dreta i arribarem a la vessant oest de la Mola del Corb. Quan les marques continuen cap a la dreta (sud) nosaltres anem en direcció contraria, seguint un corriol que ens portarà fins al Coll de Mu. Des d’aquest punt  ens endinsem a les Moles, seguint un corriol evident fins que arribem al peu de l’Agulla dels Tres Ponts.

Hem de grimpar una mica per arribar a la R0.
El primer pas la ressenya el marca de A0, però es pot fer be en lliure amb una bona tibada i refiant-te de la roca. La resta de la tirada es fa molt bé.













Els següents dos llargs anirem temptejant per trobar els passos més fàcils ja que les assegurances allunyen i la roca s'ha de tractar amb carinyo  el grau està entre IV i IV+ per més seguretat es pot posar  algun friend o encintar alguna roca.


Seguidament hi ha un canvi de reunió uns 40 metres fins a sota un diedre on hi ha la reunió.
L4  aquesta és la tirada més vertical de la via. Per començar, va bé encintar una petita sabina  i anar una mica cap a la dreta per  entrar al diedre ( sembla més difícil del que és) , de seguida trobem bones preses, és fa molt be.  Arribem a un tram amb uns passos  d’artificial i sortim amb lliure fins a la reunió.







L5  surt amb un parell de passos Ae amb una sortida de V , a partir d’aquí és IV però no hi ha cap més assegurança  fins a la reunió (jo hi vaig posar un parell de friends)  és facil però la roca no és del tot fiable.








L’ultima tirada és fàcil , només hi ha un pitó mig clavat i  molta pedra solta a la part de dalt. S’ha d’estar molt al cas.
Des del cim hi ha unes vistes fantàstiques. només per això  val la pena la via .
El descens comença amb un rapel  curtet  de 15 m des de una sabina fins al cim d’una de les potes dels tres ponts. Des de allà l’espectacular  rapel de 45m volats. Un cop a terra  hem de baixar per una canal molt estreta amb tres rapels  que més que rapels, és baixar  desgrimpan per unes xemeneies amb la  corda per assegurant-se   




25/10/2014 Enric Domenech, Lluís Vila i Quim Vila.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada