divendres, 30 d’octubre de 2015

Via Lo Nik Gall-lastir Alòs de Balaguer



Via Lo Nik Gall-lastir  al Serrat del Polll a Alòs de Balaguer . Una via assequible Bona roca en general amb  preses generoses força equipada s'ha de posar algun friend i encintar alguna sabina però poca cosa. Ràpida de fer i sense cap problema. La via va quasi tota per placa i va enllaçant les més bones de la paret. De bon matí ja hi toca el sol. Recomanable. 





Material: 10 cintes algun friend mitjà i cintes per enllaçar sabines.

La via comença a l' esquerra de la Olga Frontera El nom està escrit a l'inici





La primera tirada és molt fàcil, poc vertical amb molta presa. Es pot posar algun friend si es creu necessari.

La segona tirada és una mica més maca i vertical que la primera, amb bones preses i bona roca.

La tercera tirada es pot dir que es de enllaç. Comença a una mica a l'esquerra de la reunió i puja en tendència cap a la dreta. És molt fàcil i poc interessant. 

Des d'aquí fem un canvi de reunió, flanquejant cap a la dreta donant la volta a un esperonet  vigilant de no fer caure cap pedra.


   

Quarta tirada aquí comença la segona part de la via que va per una llarga placa força maca i amb bones preses, una mica més vertical que les altres tirades. Cap al final ens fiquem en un diedre que ens deixa a la reunió.

La cinquena tirada es pot dir que es la millor de la via puja per una placa maca amb bones preses i més mantinguda.

L'ultima tirada  sortim flanquejant cap a la dreta, vigilant de no fer caure cap pedra per anar a buscar a buscar un diedre i seguir per una placa vertical fins a la reunió. 

Descens: es pot baixar de dues maneres: fent un ràpel fins a la R5, un altre fins a la R3 Bis i des d'allà es baixa mig caminant i mig desgrimpant fins a baix. Però nosaltres varem sortir per dalt  anant a buscar un collet on hi ha un ràpel curt fins a una canal un cop allà  remuntarem  per làltre costat fins a uns arbres on hi ha muntat un rapel que ens deixa a la tartera  que baixarem fins a trobar el camí.



30/10/2015 Lluís Vila i  Enric Domènech 



Cap comentari:

Publica un comentari