Via Santuari Wichita Al cingle de L'Espluga a la Corriu Al Solsonès

Via Santuari Wichita  Al cingle de l'Espluga a La Corriu al Solsonès. Situada allà on deu va perdre l'espardenya en un paratge fantàstic i molt tranquil. La via te tres tirades bones verticals, de continuïtat on si te'ls mires be els passos van sortint. Totalment equipada amb la distància suficient entre les assegurances per haver d'escalar però sense passar por. les dues ultimes son molt fàcils, bàsicament  per arribar a dalt i caminat 5 minuts anar a veure la Balma de l'espluga. cal destacar la feina que ha portat sanejar la via netejar els liquens. Recomanable.   

Material: 16 cintes. Via Totalment equipada amb parabolts

Situació: hem d'agafar la carretera que va de Berga a Sant Llorenç de Morunys la LV4241. Mes o menys al quilòmetre 39  trenquem  per anar a La Corriu i Valls. Passat Valls seguim en direcció al  Santuari de la Mare de Déu de Puig Aguilar, abans d'arribar-hi hem d'agafar una pista que surt a la dreta en direcció a  La Torra (està indicat). La pista no es per tirar coets però es passa amb un cotxe normal. Aparquem a la Torra. 

Des de l'aparcament pugem creuant uns camps fins al bosc on si ho mirem be trobarem un caminet marcat amb fites que ens deixa a peu de via.

Primera tirada: és la mes forta de la via,vertical i molt mantinguda amb uns passos que si els mirem be, buscant  cap a la dreta o cap a l'esquerra acaben sortint (els que no tenim prou pila hem de parar a descansar més d'una vegada).Una tirada molt maca i ben trobada.

Segona tirada: continua amb la mateixa tònica que la primera però una mica més assequible, tret d'un pas que hi ha a mitja tirada que l'hem trobat força difícil. 

Tercera tirada: continua sent maca i més assequible, al final no ja no és tant vertical.

La quarta i la última tirada son una grimpada fàcil per a poder arribar a dalt.Un cop a dalt si sortim per la feixa i caminem uns cinc minuts podem anar a veure la Balma de l'Espluga.

Descens: per la mateixa via. Nosaltres hem fet quatre ràpels, l'últim de 60 metres 

PDF de la via Santuari Wichita  Al cingle de L'Espluga 

12/11/2016 Enric Domènech i Lluís Vila.

Via Camel a la Roca dels Arcs

Via Camel a la Roca dels Arcs. Una clàssica del sector. Assequible, bones preses en general, està una mica polida però encara no representa un problema. Assegurances molt justes però es deixa reforçar bé.Recomanable.

Material :8 cintes i algun friend


La via comença al costat esquerra de la gran llastra del costat dret de la paret .

Primera tirada: l'arrancada és fàcil fins al primer parabolt que està una mica lluny continuem fent alguna essa buscant el millor recorregut cap al final hem de sortir per un sostret amb bona presa.

Segona tirada: Sortim per l'esquerra amb bona presa fins al primer parabolt, tot seguit ens fiquem en un diedre amb fissura, podem encintar una sabina o posar algun friend si cal passem una reunió i continuem una mica cap a  l 'esquerra per una bona bavaresa fins al relpà de sobre la llastra on trobem la reunió.Bona tirada.

Tercera tirada: sortim flanquejant cap a l'esquerra fins a trobar el primer parabolt, és fàcil però s'ha d'estar al cas. Un cop allà pugem amunt amb bones preses fins a xapar una reunió, seguim amunt superant un petit ressalt (nosaltres ho hem fet per la dreta) fins arribar a una altre assegurança des d'on comencem un espectacular flanqueig cap a l'esquerra fins a la reunió que queda quasi a sobre de la segona. Tota la tirada te bons "cantos", es  recomanable posar algun friend al flanqueig sobretot per el que va segon que si no te molt pèndol.Una tirada molt macai espectacular.

Quarta tirada: Comencem pujant recta amunt per una placa vertical amb algun pas finet ben equipat,  seguim en diagonal cap a l'esquerra fins a unes savines i a partir d'allà flanquegem cap a l'esquerra fins a la reunió. És una tirada força curta.  

Ultima tirada: tirada fàcil en general, sortim recta amunt i anem seguin els parabolts anant superant diversos ressalts, fins a sortir a dalt per la dreta on trobem l'última reunió.

Descens: un cop a dalt anem seguint un caminet marcat amb alguna fita que ens deixa abaix a la carretera.

 PDF Via Camel a la Roca dels Arcs 

08/10/2016 Enric Domenech Rafa Lucas.

via Guzman Silva al Gorro Frigi de Montserrat

via Guzman Silva al Gorro Frigi de Montserrat. Una via fàcil ràpida ben equipada . Util per acabar d'omplir el dia .

Material 10 cintes.

Descens amb un ràpel de 60m en diagonal fins a l'inici de la via o dos de 30m.

01/10/2016 Enric Domenech i Quim Vila

Via d'en Carles al Gorro Frigi de Montserrat

Via d'en Carles al Gorro Frigi de Montserrat . Una via amb un bon recorregut, unes vistes fantàstiques, Totalment equipada i que es puja sense cap problema tret d'algun pas puntual es facileta. Recomanable.

Material: 10 cintes.


La via comença al camí de sant Jeroni una mica a l'esquerra de la creu de ferro amb plaquetes verdes.

Bàsicament durant tota la via hem d'anar seguin els parabolts i buscant el recorregut més fàcil entre ells. Hi ha punts que degut al color de les plaquetes costen una mica de veure.Roca molt bona en general amb preses generoses tret de algun pas puntual.Via molt assequible i disfrutona per pasar una bona estona escalant sensa gaire compromis.

Descens: nosaltres hem baixat amb un ràpel de 60m justos fent una mica de diagonal fins el coll amb la Magdalena superior..

PDF via d'en Carles a la gorra Frigia

01/10/2016 Quim Vila i Enric Domènech.

La que faltava a la Falconera. al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

La que faltava  a la Falconera. Bona via curta però mantinguda amb unes tirades força potents amb pasos fins i verticals. Totalment equipada. Recomanable. 

Via totalment  Equipada 

Material 10 cintes.

Aproximació: hem de deixar el cotxe en una esplanada que hi ha a un kilòmetre abans d'arribar al coll d'Estenalles a la BV-1221 pujant per  Talamanca. Des d'allà agafem un camí en direcció a la Falconera fins a trobar la canal de baixada marcada amb una fita. Trobarem unes cordes fixes que ens ajudaran a baixar, un cop a peu de paret la vorejarem una mica fins a trobar la via  a l'esquerra de la marcada xemeneia.

Primera tirada. Comença amb uns pasos finets fins a la fissura,la superem amb uns passos atlètics molt verticals   i al final sortint una mica cap a l'esquerra on trobem un replanet per poder recuperar-nos una mica. Continuem  per una placa molt vertical i molt fina on hem d'anar buscant el millor recorregut per poder pujar, sempre amb preses petites, cap al final de la tirada la placa ja no és tant vertical i es molt disfrutona.

Segona tirada. sortim cap a l'esquerra, xapem la primera assegurança i pugem per un canaló amb preses  grosses i alguna de bona, seguidament tornem cap a l'esquerra amb pasos més fins i superant un ressalt per accedir a la reunió,

Tercera tirada. Sortim per la dreta de la reunió amb un tram que des de la reunió sembla fàcil però no ho é tant com aparenta. Continuem en diagonal cap a la dreta fins a sota una panxa que hem de superar amb un pas força difícil (si cal es pot fer en A0 ). a partir d'aquí ens queden un parell de ressalts per arribar a la reunió.

Quarta tirada. sortim flanquejant cap a l'esquerra i superem un tram vertical amb preses grosses fins que la paret perd verticalitat, encintem una sabina, passem per un tram herbós i sortim per una placa maca amb bones preses. Fem la reunió en un arbre .

Si volem pujar fins a dalt del cim hem de sortir caminant una mica cap a la dreta i  acabar de pujar per una grimpada fàcil .

Descens, desgrimpem aquest últim tram i seguim un caminet que ens deixarà a l'aparcament.

PDF Via La Que Faltava a la Falconera 

24/10/2016 Enric Domènech i Rafa Lucas

•